El alfabeto griego

El alfabeto griego es un alfabeto utilizado para escribir la lengua griega.

Desarrollado alrededor del siglo IX a. C. a partir del alfabeto fenicio, continúa en uso hasta nuestros días, tanto como alfabeto nativo del griego moderno como a modo de crear denominaciones técnicas para las ciencias, en especial la matemática, la física y la astronomía.

L'Acròpoli d'Atenes

L'Acròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

L'Acròpoli era, literalment, la ciutat alta i estava present a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensiva i com seu dels principals llocs de culte.

La d'Atenes està situada sobre un turó a uns 165 metres per sobre del nivell de la ciutat. També és coneguda com Cecròpia en honor del llegendari home serp, Cècrops, rei d'Atenes.

L'entrada a l'Acròpoli es realitza per una porta monumental anomenada els Propileus.

-Al costat dret i frontal dels Propileus es troba el Temple de Nike Àptera.

-Una gran estàtua de bronze d'Atena, construïda per Fídies, es trobava originàriament al centre.

-A la dreta d'on s'alçava aquesta estàtua es troba el Partenó o Temple d'Atena Pàrtenos (la Verge).

-A l'esquerra i al final de l'Acròpoli hi ha l'Erectèon, amb la seva cèlebre stoà o tribuna sostinguda per sis cariàtides.

-També es troben a l'Acròpoli les restes d'un teatre a l'aire lliure anomenat el Teatre de Dionís, on van estrenar les seves tragèdies Sòfocles, Aristòfanes i Èsquil.

Zeus

En la mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp.

Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter.

Va lluitar contra el seu pare recolzat per la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. La paraula catalana déu prové precisament del grec Zeus, passant pel llatí deum.

Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes.

Una de les seves dones era Mnemòsine, deesa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato.

Alguna de les seves conquestes femenines són Alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa.

Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal.

A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons.

Veure mes a ...

http://ca.wikipedia.org/wiki/Zeus

ARES

En la mitologia grega, Ares (Αρης) és el déu de la guerra.

Fill de Zeus i de Hera. Els romans el van identificar amb Mart.

Ares és temperamental, brutal i sanguinari.

Per això els grecs, que veneraven l'equilibri i la intel·ligència, mai no li van donar massa importància.

En tots els combats que lliura amb Atena, o fins i tot amb mortals com Heracles o Diomedes, sempre en surt derrotat.

Això mostra com els grecs preferien una combinació de força i intel·ligència a la força bruta d'Ares.
En els assumptes amorosos, en canvi, va tenir un enorme èxit. Es va aparellar amb deesses (p.ex. Afrodita), nimfes (Harmonia) i mortals (p.ex. Aglauros) i va tenir nombrosos fills. Els més famosos són Eros, Dimos, Ànteros i les Amazones.

Sol ser representat dalt d'un carro de guerra.

Té l'elm d'or, porta escut, està cobert d'una armadura de bronze i el seu braç és poderós e incansable.

Sol anar acompanyat de Dimos (el terror), Fobos (el pànic) i Èride (la discòrdia).